Silene sennenii és una flor de nit amb forma d'estrella blanca. Va ser descoberta l'any 1905 per Carles Pau, anava fent citacions d'aquesta espècie pels voltants de Figueres (Pau, 1905). Aquesta planta, és una espècie endèmica de l'Empordà (espècie única al món) i actualment es troba en perill d'extinció. 

Descripció

És una petita herba perenne de tipus angiosperma (té flor i fruit) i de tija llenyosa. Aquesta tija té petits pèls d'entre 1 i 1.5 mm de longitud, i una alçada d'entre 15 i 80 cm. Les seves flors són petites i hermafrodites, i d'un color entre blanc i rosat. Es troba en perill d'extinció i està catalogada en diferents catàlegs com a espècie amenaçada. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) l'any 2006 la va catalogar amb la categoria de: EN (en perill d'extinció).

Biologia de l'espècie

És una planta hermafrodita, per tant a la seva flor té tant la part masculina com la femenina. La seva pol·linització té lloc entre els mesos de juliol i octubre i la seva fructificació es produeix des de mitjans de setembre fins a finals d'octubre aproximadament, aquests maduren als voltants del mes d'agost. La pol·linització és nocturna i la duen a terme els insectes de tipus lepidòpter (papallones), però també pot ser pol·linitzada per altres insectes diürns, la major part de tipus himenòpter, com per exemple l'abella de la mel. La major part de les llavors però, es produeixen per pol·linització nocturna, només una escassa part són fruit de la pol·linització diürna. 

Taxonomia

La taxonomia d'aquesta espècie vegetal és la que trobem representada en la següent taula: 

Reproducció

Com que la pol·linització és nocturna, no és fins a l'hora del crepuscle (17 - 19 h), que les flors s'obren, i romanen tancades durant les hores de més insolació del dia. 

El cicle de la flor té una durarda curta, d'entre cinc i set dies, tot i que si durant aquest temps l'òvul no ha estat fecundat, aquest podria allargar-se uns dies més. Els dos primers dies d'aquest cicle maduren els estams (part masculina de la flor), i alliberen el pol·len. La resta de dies, els que maduren són els estils (part femenina de la flor), perquè tingui lloc la fecundació. La separació en el temps de la maduració d'aquestes parts, és de gran importància, tant biològica com ecològica, perquè així s'evita l'autopol·linització. 

Hàbitat

Silene sennenii, habita en fenassars (prats secs mediterranis), on la planta dominant és el fenàs (Brachypodium phoenicoides), que és la que dóna nom a l'hàbitat. També hi viuen altres plantes, com el fonoll (Foeniculum vulgare), el panical (Erygnium campestre) i el dàctil (Dactylis glomerata) . Aquest hàbitat el podem trobar entre els 10 i 100 m d'altitud. 

Distribució

Actualment queden 4.800 exemplars repartits en cinc poblacions en tres zones diferents de l'Alt Empordà: Figueres (3.209), El Far de l'Empordà (467) i Siurana (1.124). Concretament, a Figueres es troben reparits en dues zones: el 70% dels exemplars es troben al castell de Sant Ferran (2.981) i la resta a una franja del riu Manol, tocant a la zona comercial de Vilatenim (228). 

Amenaces

Bàsicament Silene sennenii es troba amenaçada per la destrucció i el mal estat del seu hàbitat natural. El factor humà és el que més ha destruït el seu hàbitat a causa de: processos urbanístics, obres, creació de noves vies de comunicació, transformació dels mètodes de cultiu, ús d'herbicides, el trepig d'anar a passejar per la zona del Castell de Sant Ferran i l'acumulació de runes i de deixalles. També s'ha vist afectat per l'abandonament de la vida rural, que ha fet que creixin moltes més plantes arbustives, com per exemple la ginesta i l'argelaga que li impedeixen el creixement. El regadiu ha actuat directament sobre algunes poblacions de Silene sennenii. El factor biòtic també hi té alguna cosa a veure degut a la depredació i la competència natural amb d'altres espècies amb les qui comparteix hàbitat.

Els seus pol·linitzadors també es troben amenaçats. La població de lepidòpters nocturns està en decreixemet a causa de la contaminació lumínica i de l'ús d'insecticides als camps de conreu. 

Mesures de gestió

Les mesures de gestió per a la conservació d'aquesta planta han estat de dos tipus diferents:

• Mesures in situ: adequar l'hàbitat del voltant del Castell de Sant Ferran. S'ha desbrossat la zona per tal d'eliminar els arbusts i altres plantes llenyoses que dificulten el creixement de Silene sennenii. També, ha tingut lloc la pastura d'un ramat de xais per tal d'eliminar la resta de plantes que també li impedeixen el creixement. La pastura ha de tenir lloc durant els mesos d'octubre a maig que és quan la planta no ha esclatat, sinó els animals podrien menjarse-la. Aquesta mesura es va començar a dur a terme a l'any 2013.
• Mesures ex situ: mantenir llavors a bancs de germoplasma i exemplars vius en cultiu. Aquesta mesura es va dur a terme l'any 2008 en el jardí botànic Marimurtra de Blanes. 

Però, per què cal conservar el seu hàbitat? És necesari que es prenguin aquestes mesures? La conservació de l'hàbitat d'aquesta espècie la permet el decret 172/2008, de 26 d'agost, perquè inclou aquesta planta a la llista de les espècies en perill. A més, com que els fenassars són camps oberts sense vegetació arbòria tenen un risc baix d'incendis. Per tant ens interessa mantenir els fenassars com a mesura de prevenció d'incendis, per protegir la planta i per tal de mantenir el paisatge natural.

Aquest decret 17/2008, també diu que Silene sennenii com qualsevol altra espècie amenaçada:

- No es pot fer cap acció per destruir-la, tallar-la, mutilar-la ni recol·lectar-ne els fruits ni el pol·len.

- No es pot alterar el seu hàbitat.

- No és permès transportar-la, comercialitzar-la, tant si és viva com si és morta.