Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Les Beques AGITA tenen com a objectiu l’ajut a la creació, producció, exhibició i difusió de les arts i el foment a la creativitat · El jurat d’aquesta convocatòria està format per Natàlia Chocarro, Pep Prieto, Camil·la Massot, Jordi Cristau, Margarida Toguet, Eduard Bech, Aina Baig i Pere Ferrera

Projecte Fins després, avi.
Projecte Fins després, avi

En la convocatòria d’enguany de les Beques AGITA ‒les quals tenen com a objectiu l’ajut a la creació, producció, exhibició i difusió de les arts i el foment a la creativitat, facilitant l’aparició, el desenvolupament i la consolidació de projectes artístics contemporanis‒, el jurat, després d’estudiar i valorar els projectes presentats segons els criteris que indiquen les bases, ha proposat que s’atorguin les Beques AGITA, edició 2025, a cinc dels catorze que hi optaven:

 

  • NAIXEM CRIDANT: EL COS DETINGUT (projecte pluridisciplinari), presentat per l’Associació Cultural la Noia del Monyo, amb un import de 9.000,00 €
  • BLUEISM: LA VIDA BLAVA (arts visuals), presentat per Marta Vergonyós Cabratosa, amb un import de 8.000,00 €
  • 30 - ESBÓS D'ALTURES (arts escèniques), presentat per La Funcional Teatre, amb un import de 5.000,00 €
  • FINS DESPRÉS, AVI (audiovisual), presentat per Adrià Llauró Martínez, amb un import de 6.000,00 €
  • CAMINS SALVATGES / WILD WALK GTHERING (arts escèniques), presentat per Associació Brisa, amb un import de 5.000,00 €

 

Pel que fa a la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2025, que té com a objectiu el foment de l’estudi en els àmbits de les ciències socials i humanes i de les ciències naturals, i que s’atorga al millor projecte d’investigació inèdit en els camps social i científic referits a la ciutat de Figueres, el jurat ha declarat deserta l’edició d’enguany.

 

Presentacions dels projectes becats AGITA 2025:

 

-           NAIXEM CRIDANT: EL COS DETINGUT

Naixem Cridant és un col·lectiu artístic transdisciplinari centrat en contextos de dones en privació de llibertat a Catalunya, una idea sorgida dins el Postgrau d’Arts Escèniques i Acció Social de l’Institut del Teatre en col·laboració amb l’Associació Cultural la Noia del Monyo i, posteriorment, amb la incorporació d’Alejandro Curiel, director i dramaturg, i Rosa Padrosa, sexòloga i psicòloga. El treball es focalitza en la investigació i documentació d’una peça escènica futura sobre les sexualitats de les dones preses als centres penitenciaris de Catalunya.

 

-           BLUEISM: LA VIDA BLAVA

El mot Blueism o blavisme, que dona nom al projecte, és un anglicisme en desús que fa referència a una ‘malaltia’ atribuïda a les dones amants de la literatura i àvides de coneixement que volien entrar a les universitats a l’Anglaterra del segle xviii. Blueism és una peça audiovisual a cavall entre l'autobiografia de ficció i el documental de creació, un assaig audiovisual on la veu de la directora en primera persona va desplegant un imaginari de converses amb altres artistes i pensadores, mentre reflexiona sobre el sentit de la pràctica de l’art, l’amor al coneixement o el mateix sentit de l’amor i la seva potencialitat en el moment contemporani.

 Projecte Blueism.png

Fotografia: Projecte Blueism

-           30 - ESBÓS D'ALTURES

Proposta de col·laboració artística en l’àmbit escènic entre dues formacions: Trois-Huit et Compagnie, col·lectiu artístic professional nascut a la ciutat francesa de Lió l'any 1992, i La Funcional Teatre, associació teatral sense ànim de lucre vinculada al Casino Menestral Figuerenc fundada a Figueres l'any 1990. Aquest projecte de col·laboració artística s'anomena 30, amb l'epígraf Esbós d'altures, perquè parteix del relat publicat amb aquest mateix títol per l'escriptora argentina Alicia Kozameh arran del seu empresonament polític per un període de quatre anys durant la dictadura militar argentina dels anys 70-80. Proposa la realització d'un taller d'una setmana de durada, i la presentació pública posterior, amb la participació de trenta dones treballant al voltant de la temàtica de les migracions al territori de l’Alt Empordà, sota la direcció artística de Sylvie Mongin Algan.

 

-           FINS DESPRÉS, AVI

Curtmetratge que tracta temes actuals i universals: la pèrdua de la memòria, la desconnexió entre avis i nets i l’aïllament social causat per la tecnologia. El treball posa de manifest una realitat sovint ignorada: què passa quan els avis deixen de ser "útils" i els adolescents se’n distancien? Parlem de l'Alzheimer, però també de la pèrdua del vincle emocional entre dues generacions que abans compartien un fort lligam.

 

BequesAgita_2.png

 Fotografia: Projecte Fins després, avi

-           CAMINS SALVATGES / WILD WALK GTHERING

Camins salvatges és una proposta híbrida entre una caminada i un espectacle. És una invitació a experimentar el món en primera persona, és una aventura coreogràfica en un espai natural o rural amb l'objectiu d'activar i posar els cossos del públic en relació amb el paisatge. La proposta convida els participants a emprendre un viatge en solitari al llarg d'un camí, oferint un moment dilatat en el temps que fomenta un encontre íntim entre l'individu i el territori. A mesura que el viatge continua, la coreografia col·lectiva està pensada perquè els caminants es trobin en punts concrets i es reconeguin com a grup.

Projecte Camins salvatges.png

Fotografia: Projecte Camins salvatges

El jurat per a la convocatòria d’enguany està format per:

  • Natàlia Chocarro Bosom, assessora d’art de Presidència de la Fundació Vila Casas, en l’àmbit d’arts visuals
  • Pep Prieto Mir, periodista, escriptor i crític de cinema, en l’àmbit audiovisual
  • Camil·la Massot Kleiner, cap de Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament de Figuers, en l’àmbit literari
  • Jordi Cristau Garcia, productor musical, enginyer i músic, en l’àmbit musical
  • Margarida Troguet Taull, gestora escènica curatorial i vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), en l’àmbit de les arts escèniques

 

També formen part del jurat els responsables dels equipaments culturals municipals que han d’acompanyar i acollir l’execució dels projectes seleccionats1.

  • Eduard Bech Vila, director del Museu de l’Empordà
  • Aina Baig Caamaño, directora d’equipaments escènics de l’Ajuntament de Figueres
  • Pere Ferrera Llorens, cap del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Figueres