Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Aquests terrenys són una zona humida ubicada al nord del terme municipal de Figueres i pertanyen a la conca hidrogràfica de la Mug. Com a ecosistema es troba inclòs dins el Catàleg de Zones Humides de Catalunya del 2008 La compra, per un valor de 13.790€, és el primer pas per a impulsar un projecte global de protecció de les Basses i el seu entorn immediat que ha de tenir continuïtat amb l’adquisició de la resta de finques d’aquest àmbit fins a constituir un parc natural per a articular un projecte

L’Ajuntament de Figueres compra les Basses del Terrisser per a preservar-les i impulsar-hi un futur parc natural.

 

L’Ajuntament de Figueres ha formalitzat aquesta setmana la compra dels terrenys de les Basses del Terrisser, per un import de 13.790€, amb l’objectiu d’ impulsar un projecte global de protecció de les Basses i el seu entorn immediat que ha de tenir continuïtat amb l’adquisició de la resta de finques d’aquest àmbit fins a constituir un parc natural per a articular un projecte integral de conservació i conscienciació natural.

 

Aquests terrenys, són una zona humida ubicada al nord del terme municipal de Figueres i pertanyen a la conca hidrogràfica de la Mug. Com a ecosistema es troba inclòs dins el Catàleg de Zones Humides de Catalunya del 2008. L’entorn forma part de l’hàbitat de la Garriga d’Empordà que conforma la unitat natural i paisatgística del sector nord-est de Figueres amb continuïtat als municipis veïns de Llers, Avinyonet de Puigventós i Vilanant

 

 

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, davant les possibilitats que obre la compra d’aquest espai natural únic a Figueres, es troba treballant en la cerca de finançament europeu per dignificar la zona i planificar-ne els usos, i no es descarta la compra de més terrenys colidants que actualment encara són de propietat privada.

 

 

 

 

 

Importància de les zones humides i el valor del patrimoni cultural i natural d’aquest espai.

 

Les zones humides són importants perquè tenen una sèrie d'atributs que les

caracteritza:

 

Diversitat biològica: hi ha una gran varietat d'espècies animals, vegetals,

fongs i microorganismes que les caracteritza constituint l’hàbitat d’espècies

de flora i fauna d’interès. Per a moltes espècies d’aus, especialment les

aquàtiques, són indispensables per el seu desenvolupament, permetent el

descans, provisió d’aliment i, també, suposen un lloc de cria i hivernació.

 

Permeten mantenir el règim hídric d’algunes regions en ser una font

important de retenció i acumulació d’aigua.

 

Patrimoni cultural, interès pedagògic i zona d’esbarjo i recreació

 

Patrimoni natural i element diversificador del paisatge

En el cas de Les Basses del Terrisser es tracta d’una zona humida de tipus artificial

de graveres, argiles i similars que va aparèixer fruit de la naturalització d'una

argilera abandonada d'on se n'extreia argila per a la producció de ceràmica.

Es tracta d’un ecosistema petit, de poc més d'una hectàrea de superfície (1’22 ha) i

està formada per diferents basses: la més gran, una bassa permanent, amb un

nivell constant de l'aigua durant tot l'any i d'altres de més petites, temporànies, en

què el nivell de l’aigua serà major o menor depenent del règim pluvial.

 

 

Aquest ecosistema es troba sobre un sòl format per argiles i margues del Lias,

juntament amb fòssils de tipus crinoïdeus i belemnits. La vegetació dominant de la

zona és bàsicament canyissar, jonqueres i herbassars higròfils amb retalls de

bovar. No hi ha un bosc de ribera consolidat, però l'arbre dominant és el freixe de

fulla petita (Fraxinus angustifolia). La fauna característica de la zona són ocells

migradors que usen l'espai com un abeurador. També trobem petits invertebrats i

amfibis.

 

Els impactes que pateixen les basses del Terrisser es deuen bàsicament a tres

factors: (1) l'abocament de deixalles, (2) la pràctica de motocròs i (3) la caça. Per

aquests motius, el seu estat de conservació actual és mediocre-baix, tot i ser una

zona interessant per a la diversificació d'hàbitats i podria ser una molt bona zona

per a l'educació ambiental degut a la seva proximitat a la ciutat de Figueres.

A les zones humides de les Basses del Terrisser s’hi troben 4 tipus d'hàbitats

diferents:

 

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé

d'indrets secs, sovint rocosos de terra baixa i de l'estatge submontà. (32t)

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats teròfits calcícoles,

de terra baixa. (34h)

Conreus herbacis extensius de secà. (82c)

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypoditalia) (6220)

Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides,

higròfils, de terra baixa (i de muntanya mitjana)

El principal interès de les Basses del Terrisser és la seva catalogació com a

ecosistema de zona humida. Tanmateix, el seu entorn immediat forma part de

l’hàbitat de la Garriga d’Empordà que conforma la unitat natural i paisatgística del

sector nord-est del municipi de Figueres amb continuïtat als municipis veïns de

Llers, Avinyonet de Puigventós i Vilanant.

 

La Garriga té un reconegut interès des

del punt de vista geològic, de la flora i la fauna però també des del punt de vista

patrimonial ja que s’hi conserven vestigis com ara feixes, parets i cabanes de pedra

seca que testimonien l’aprofitament pretèrit d’aquest àmbit per part de l’home.

 

Aquest valor geogràfic de la Garriga d’Empordà ha estat reconegut amb inclusió

d’un dels seus àmbits en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

 

 

Declaracions:

 

El regidor de Medi Ambient, Francesc Cruanyes, es mostra molt satisfet de poder culminar el procés d’adquisició de les Basses del Terrisser, que han estat en el punt de mira de l’Àrea de Medi Ambient des de l’inici del Mandat, ja que aquestes i el seu entorn immediat de la Garriga d’Empordà conformen un àmbit d’interès natural, geogràfic i paisatgístic que ha de ser rehabilitat, preservat i posat a disposició dels ciutadans pel seu coneixement i gaudi.

 

Cruanyes afirma que aquest espai es pot convertir en un dels futurs parcs naturals de Figueres, amb  la creació d’un itinerari amb el Castell de Sant Ferran, una àrea de descans i senyalització amb informació de la flora i la fauna en el marc d’aquest projecte de rehabilitació i conservació.

 

El regidor agraeix a la propitat la predisposició i facilitat per arribar a un acord de compravenda assumible i beneficiós per a la ciutat.