Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

A més de la popular plantada d'arbres, enguany els alumnes han enterrat unes càpsules del temps per a què els nens i nenes del futur puguin saber com era la vida en el passat a través del seu testimoni

L'Ajuntament de Figueres commemora el centenari de la Festa de l'Arbre amb 700 escolars.

L'Ajuntament de Figueres ha celebrat avui el Centenari de la Festa de l'Arbre al Parc Bosc, amb la participació de 14 escoles de Figueres i 1 de Vilafant, i amb un total de 700 alumnes i 65 professors. Després de 100 anys, l'activitat continua essent un actiu del calendari d'actes escolars de la ciutat, i enguany l'Ajuntament ha programat una edició especial, en què els participants han fet tres tallers relacionats amb la vegetació i l'ecologia urbana.

La primera activitat ha consistit en la plantació d’arbusts en diversos indrets del Parc Bosc. S'ha dut a terme en col·laboració amb l’empresa Fisersa Ecoserveis, que és l’encarregada del manteniment dels parcs i jardins de la ciutat. La segona activitat ha consistit en sembrar un aglà d’alzina, que cada alumne s’ha endut a casa en un test per fer-lo créixer fins que sigui un arbre i es pugui trasplantar.

Finalment, els escolars han plantat càpsules del temps adreçades als nens i nenes del futur. Cada curs de cada escola ha posat en un capsa un objecte acompanyat d’un text que explica per a què serveix i per què se n’ha escollit aquell i no cap altre. Si l’any 2118 les escoles del futur encara celebren la festa de l’arbre al Parc Bosc, trobaran les càpsules enterrades i podran saber com era la vida en el passat a través del testimoni dels nens i nenes de Figueres.

Durant la diada els alumnes han estat obsequiats amb un esmorzar saludable a base de fruita i productes ecològics.

L'alcaldessa de Figueres i regidora d'Educació, explica que enguany, a més d'engrescar els escolars amb la popular plantada d'arbres i promoure la consciència mediambiental, s'ha volgut anar més anllà i proposar una activitat ¾la Càpsula del Temps¾, que serveixi de testimoni per als nens i nenes del futur, i destaca que gràcies a la Festa de l'Arbre s'ha aconseguit fer créixer el pulmó verd de la ciutat durant 100 anys.

El regidor de Medi Ambient recorda que la de Figueres és “una de les festes de l’arbre més antigues i consolidades de Catalunya gràcies a l’impuls de l’Ajuntament i la implicació dels escolars de la ciutat”.

El regidor de Serveis Urbans i de Cultura Popular i Festes, Quim Felip, recalca que cada any l'equip de govern destina "50.000 euros del pressupost municipal al manteniment i millora del parc bosc, sempre tenint en compte que és un parc natural", i anuncia que enguany finalitzaran "les transformacions del circuit interior de camins i de la recollida d'aigües per evitar l'erosió del parc". 

Centenari del projecte de construcció del Parc Bosc i de la Festa de l'Arbre

L'origen del projecte del Parc Bosc es remunta al 1915, quan l'Ajuntament va encarregar a l'arquitecte municipal Ricard Giralt un primer estudi per crear "una gran zona boscana i un jardí" popular en uns terrenys rústecs dels afores de la ciutat.

Aquell mateix any, al Consistori ¾presidit per Marià Pujolà¾, es va debatre la proposta de compra de terrenys per destinar-los a parc públic, presentada pels regidors Josep Pichot, Joaquim Cusí i Bartolomé Trulls. Diverses veus en contra qüestionaven l'oportunitat de la inversió, al·legant que a la ciutat ja hi havia dos parcs més petits (el de la plaça de l’Estació i el de la plaça de l’institut Ramon Muntaner).

Finalment, els terrenys es van comprar a principis de 1916, i es va encarregar formalment el projecte a Giralt. El 5 de maig s’hi va celebrar una primera Festa de l’Arbre, en el transcurs de la qual es va plantar els primers pins de tot el complexe. El 20 de desembre de 1917 es va presentar el projecte definitiu, i el 30 de gener de 1918 el ple de l’Ajuntament de Figueres va aprovar -amb un sol vot en contra- el projecte de construcció del Parc Bosc municipal.

A les Fires i Festes de la Santa Creu d’aquell any es va celebrar, per segona vegada, una festa infantil en la qual els escolars de la ciutat van fer una plantada de pins a la part més alta dels terrenys. L’historiador i cronista figuerenc Eduard Rodeja descriu al seu Llibre de Figueres (1962) com va ser aquella festa: “Els nens i nenes de les escoles municipals plantaren els pins, que avui són els més grossos que hi ha a la part superior del Parc, molt a prop de l’hospital nou. La festa consistí en la plantada d’aquests pins i a obsequiar amb un berenar tota aquella mainada que calia encaminar i educar per desvetllar en ells l’amor a l’arbrat.”

La inauguració oficial del Parc Bosc, després d'alguns retards en les obres d’arranjament, es va fer per les Fires i Festes de la Santa Creu de l’any 1920.

El polític i escriptor Josep Puig Pujades escrivia el mes de gener de 1918 a l’Empordà Federal: “El nostre parc serà més perfecte quan més s’acosta a ésser el pas de la natura a l’arquitectura, aplec artístic dels arbres i les plantes de la nostra contrada amb les pedres i els monuments que consagrin l’esperit ciutadà. Per això, el nostre parc deu tenir per nucli tot el seu traçat, un edifici museu, termes, biblioteques, etc. Que sigui l’empremta de l’home en la natura, la besada del cervell ciutadà a la generosa naturalesa, escola sempre oberta a la més pura bellesa”.

En la mateixa línia, Ricard Giralt, a la memòria del projecte, deixava clara quina era la seva filosofia personal en aquella obra, en voler fer dels terrenys “un parc que, sense ésser un jardí, devia ésser el jardí de la ciutat i que sense ésser un bosc, guardés relació amb la natura”.