Figueres recupera les visites nocturnes al cementiri municipal per conèixer aquest espai patrimonial de la ciutat. Es faran dues visites, per a 175 persones cada una, a l’entorn de Tots Sants. La primera tindrà lloc el dia 28 d’octubre  i la segona, el 4 de novembre. Aniran a càrrec del Doctor Narcís Bardalet, la historiadora de l’Art i regidora de Cultura, Mariona Seguranyes i el biòleg JM Dacosta. En aquestes visites s’explicaran els elements escultòrics més importants del cementiri i la seva història, es resseguirà la història i les circumstàncies de la mort d’alguns dels personatges que hi van ésser enterrats i  la diversitat d’espècies que hi conviuen i anècdotes. Una acurada il·luminació amb espelmes anirà a càrrec de Bruno Pérez.         

La visita del dia 28 d’octubre, anirà precedida per una conferència introductòria a càrrec de  Joan Manuel Soldevilla i el forense Narcís Bardalet amb el títol El misteri dels anglesos del cementiri de Figueres, al tanatori de Figueres, a les 19.30h.

Les entrades, que tenen un preu de 3 euros es podran adquirir a partir del 17 d’octubre a les 12 del migdia a https://figueresaescena.koobin.com/.

Lavisita nocturna del dia 4 de novembre serà a les 20.30h, de la mà de Narcís Bardalet, metge forense, Mariona Seguranyes, doctora en història de l'art, i Josep Maria Dacosta, biòleg i divulgador. Les entrades per aquesta visita es podran adquirir a la web Som Cultura a partir també del 17 d’octubre a les 12 del migdia.

El valor patrimonial del cementiri de Figueres

Les visites nocturnes al cementiri permetran descobrir el seu ric patrimoni funerari i els personatges il.lustres que s’hi troben enterrats,  . I és que el cementiri de Figueres custodia un patrimoni escultòric i funerari de gran valor, on destaquen, entre altres, les escultures de Josep Llimona, Venanci Vallmitjana, Manel Fuxà, Frederic Marès i Artur Novoa. També és un espai molt ric en panteons funeraris, dels que destaquen especialment els projectats pels arquitectes Leandre Albareda, Josep Azemar, Emili Blanch i Josep Pelayo Martínez.

També és molt rellevant la part del cementiri maçònic, a través del qual trobem les arrels de la Figueres del segle XIX. Destaquen tombes maçòniques, austeres i amb la simbologia del culte de Salomon: escaires, triangles, regles o compassos. Això explica la presència d’una important lògia maçònica a Figueres, pels volts del 1880. En aquest apartat hi ha enterrats l’advocat Enric Serra, el doctor Lluís López-Rodríguez, o el catedràtic de Física i Química de l’institut de Figueres, alcalde de Figueres i relacionat amb el partit republicà federal Joan Maria Bofill, membre de la lògia Llum de Figueres.