Figueres torna a programar, a l’entorn de Tots Sants, les tradicionals visites nocturnes al cementiri municipal sota la llum de les espelmes per conèixer aquest espai patrimonial de la ciutat. Tindran lloc els dies dissabte 2 (19 h) i diumenge 3 (20 h) de novembre i aniran a càrrec del metge forense Narcís Bardalet, la historiadora de l’art i regidora de Cultura i Patrimoni Mariona Seguranyes i el biòleg Josep Maria Dacosta. L’acurada il·luminació amb l’encesa d’espelmes la durà a terme Bruno Pérez. A cada visita hi poden assistir 150 persones com a màxim i les entrades, que tenen un preu d’entre 3 i 5 euros (gratuït pels menors de 10 anys), es podran adquirir a partir d’aquest dimarts 15 d’octubre a les 11 del matí clicant aquí i a l’Oficina de Turisme (plaça de l’Escorxador).

La visita del dia 2 anirà precedida d’una conferència –a la Funerària Vicens- a càrrec de Bardalet i del catedràtic de literatura Joan Manuel Soldevilla sobre el brigadier neozelandès Reginald Miles, mort el 1943 a l’Hotel París de Figueres i enterrat al cementiri municipal, en plena Segona Guerra Mundial.

En aquestes visites s’explicaran els elements escultòrics més importants del cementiri i la seva història, es resseguirà la història i les circumstàncies de la mort d’alguns dels personatges que hi van ésser enterrats i la diversitat d’espècies que hi conviuen i anècdotes.

El valor patrimonial del cementiri de Figueres

Les visites nocturnes al cementiri permetran descobrir el seu ric patrimoni funerari i els personatges il·lustres que s’hi troben enterrats. El cementiri de Figueres custodia un patrimoni escultòric i funerari de gran valor, on destaquen, entre altres, les escultures de Josep Llimona, Venanci Vallmitjana, Manel Fuxà, Frederic Marès i Artur Novoa. També és un espai molt ric en panteons funeraris, dels que destaquen especialment els projectats pels arquitectes Leandre Albareda, Josep Azemar, Emili Blanch i Josep Pelayo Martínez.

També és molt rellevant la part del cementiri maçònic, a través del qual trobem les arrels de la Figueres del segle XIX. Destaquen tombes maçòniques, austeres i amb la simbologia del culte de Salomon: escaires, triangles, regles o compassos. Això explica la presència d’una important lògia maçònica a Figueres, pels volts del 1880. En aquest apartat hi ha enterrats l’advocat Enric Serra, el doctor Lluís López-Rodríguez o el catedràtic de Física i Química de l’institut de Figueres, alcalde de Figueres i relacionat amb el partit republicà federal Joan Maria Bofill, membre de la lògia Llum de Figueres.