Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El passatge exterior de la Casa Natal Salvador Dalí acull la projecció d’un vídeo de l’artista Josep Ponsatí, conegut pels inflables, estructures aèries monumentals i efímeres que construïa a partir de formes modulars enllaçades · Es podrà veure fins el 30 de novembre i compta amb la participació del Museu de l’Empordà, un dels 25 centres catalans adherits al projecte, comissariat per Martí Manen · És una iniciativa emmarcada en el projecte expositiu "Un museu fora del museu" que porta una quarantena de peces de la Col·lecció MACBA a espais quotidians d’arreu de Catalunya · El Departament de Cultura i el MACBA impulsen aquesta iniciativa per apropar l’art contemporani a la ciutadania i ampliar la relació amb les obres més enllà dels espais expositius convencionals

Figueres participa al projecte “Un museu fora del museu” impulsat per celebrar els 30 anys del MACBA.

Figueres, a través del Museu de l’Empordà i la Casa Natal Salvador Dalí, és una de les ciutats catalanes que s’adhereix al projecte 'Un museu fora del museu', que consisteix en acollir obres d’art contemporani de la col·lecció i de l’arxiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). A Figueres, l’obra escollida és la projecció d’un vídeo que es pot visualitzar a l’aparador del passatge exterior de la Casa Natal Salvador Dalí i que és obra de l’artista Josep Ponsatí, conegut pels inflables, estructures aèries monumentals i efímeres que construïa a partir de formes modulars enllaçades. És un projecte impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el MACBA i comissariat per Martí Manen. La iniciativa compta amb la implicació dels centres d’arts visuals de Catalunya i arribarà a més de vint poblacions del país.

L’obra de Ponsatí que es pot veure a Figueres entre el 19 de juny i el 30 de novembre és “Eivissa”. Es tracta d’un vídeo amb color, sense so i de 5 minuts de durada, i gira entorn a un inflable que va enlairar a la cala Sant Miquel d’Eivissa a l’octubre del 1971, durant la trobada de dissenyadors de l’International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). L’inflable Eivissa estava format per 12 mòduls blancs de forma lleugerament corbada i de material plàstic. Cada mòdul mesurava 11x3,50 metres i la peça sencera feia 41 metres de longitud. Tal com havia observat Alexandre Cirici, en aquesta mena d’obra, l’element material és mínim i el que compta és el ritual, el gest, el moviment i la participació de tots aquells que hi col·laboren. Aquest era el segon inflable que enlairava després d’un primer alçat a Granollers.

El projecte

Una pastisseria, la sala d’espera d’un dentista, els vestidors d’un camp de futbol, una perruqueria, un mercat o, fins i tot, un tanatori es convertiran en espais d’exhibició artística amb el projecte Un museu fora del museu. El projecte, que s’activa progressivament a partir del 19 de juny i durarà fins al 30 de novembre, presenta una quarantena de peces de la col·lecció i arxiu del MACBA en nous contextos amb l’objectiu dapropar l’art contemporani a la vida quotidiana i ampliar l’accés de la ciutadania a la cultura. Aquesta acció s’inscriu en la commemoració de l’Any Trenta del MACBA.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa és abordar les desigualtats territorials en l’accés a l’art contemporani. En aquest sentit, Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament de Cultura, subratlla que «cal superar una cultura de dues velocitats i garantir que el lloc de residència no determini els drets culturals de la ciutadania». Fina defensa la necessitat de revertir aquestes desigualtats i avançar cap a un mapa cultural del país més equilibrat i accessible.

Un museu que s’expandeix per connectar amb nous públics

Un museu fora del museu és un exercici de provocació en el qual la peça d’art s’ubica en un espai inusual per convertir espais de trànsit, espera o trobada en punts d’interacció cultural. D’aquesta manera, les obres —còpies d’exposició per qüestions de conservació— deixen la formalitat del museu per inserir-se en entorns vius i oberts on la ciutadania hi entrarà en contacte de manera espontània. «La iniciativa també planteja una reflexió sobre els límits físics i simbòlics del museu i investiga noves maneres de relacionar-se amb l’art contemporani des de la proximitat i la quotidianitat. Lluny dels espais expositius convencionals, les obres conviuran amb activitats i contextos quotidians, amb la qual cosa es generaran noves lectures i experiències per a públics diversos», apunta Martí Manen. Els centres d’arts visuals participants han triat els espais amb un únic requisit: que no fossin expositius.