Un estudi de l’Ajuntament de Figueres elaborat per la Fundació SERGI ha pogut constatar la realitat dels habitatges ocupats a la ciutat. L’estudi facilita dades sobre aspectes concrets relacionats amb l’ocupació d’habitatges, però també incorpora informació sobre les situacions socioeconòmiques, causes i conseqüències de l’ocupació.

Per primera vegada s’ha pogut fer una fotografia clara dels pisos ocupats i de les necessitats de les persones que hi viuen. Segons dades de l’Ajuntament, del Consell Comarcal, de la Generalitat i dels col·lectius socials, fins al moment hi havia 244 habitatges que constaven com a ocupats. D’aquests, s’ha detectat amb l’estudi que 80 estan realment ocupats, 82 són buits (estan tapiats o amb les entrades bloquejades), 35 han arribat a un acord amb la propietat (ja no estan ocupats) i la resta, o bé no s’ha trobat ningú però hi ha indicis d’ocupació (31) o bé, no s’han localitzat (14). Per tant, la meitat dels 244 pisos que es creien ocupats a la ciutat, ho estan realment, entre 111 i 125.

Un estudi pioner i exhaustiu

L’estudi és un dels més exhaustius i detallats que s’ha fet per tal de saber quina és la situació dels pisos ocupats i les persones que hi viuen. En total s’ha parlat per la seva elaboració amb el 60% de les persones que constaven en pisos ocupats de la ciutat i també amb veïns i veïnes.

Un 60% dels qui viuen en pisos ocupats són joves, d’entre 18 i 35 anys. La gran majoria, són famílies (70%) amb fills menors a càrrec (57%). Tanmateix, s'ha constatat que el 57% de les persones que viuen en pisos ocupats són dones, i el 23% són famílies monoparentals.

En aquest mateix sentit, només un 27% no tenen papers. L’estudi també revela que la principal causa de l’ocupació és la manca d’ingressos i la majoria dels enquestats responen que abans d’ocupar van buscar altres alternatives com l’habitatge de lloguer o l’habitatge social.

El regidor deServeis Comunitaris, José Castellón explica que “l’estudi ens permet posar fil a l’agulla per determinar com hem de fer front a les necessitats de les persones que hi viuen i dissenyar una estratègia transversal per donar resposta a aquesta problemàtica. A les persones que hi ha, especialment a les famílies amb menors però també a les comunitats de veïns a l’entorn”.