El ple de l’Ajuntament de Figueres, amb el suport de tots els grups municipals menys del PP que s’ha abstingut, ha aprovat una moció sol·licitant al ministeri de Foment
En el text es fa una exposició de motius on es recorda que fa més de trenta anys que es va construir l’autopista del Mediterrani, AP-7, que recorre la península al llarg de la costa mediterrània i enllaça amb la frontera francesa. Al seu pas per Figueres, es va preveure la connexió amb la xarxa de carreteres local mitjançant dos accessos, un al sud de la població, a l’alçada de Borrassà, i un altre a la banda nord, a l’alçada d’Hostalets de Llers. En el projecte executat inicialment es va deixar incomplet l’enllaç nord, permetent solament els dos moviments d’accés des de l’autopista cap a França.
Aquesta mancança ha alterat durant anys el funcionament de la xarxa de carreteres obligant a tots els vehicles que volien accedir a l’autopista des del nord i nord-est de la comarca a creuar l’àrea urbana de Figueres congestionant la xarxa viària local i la variant de la carretera N-II, coneguda com el “cinturó de ronda”.
Aquest fet s’havia agreujat els darrers anys a mesura que es construïen nous equipaments a l’àrea urbana de Figueres; es desenvolupaven els polígons industrials i les activitats turístiques i de serveis. L’augment de la mobilitat havia concentrat tot el trànsit de vehicles en l’únic accés complet de l’autopista AP-7, l’accés sud.
A més, després de molts anys de reivindicar que es completés aquest accés nord a l’autopista, des del territori es va constatar amb perplexitat com s’incomplia reiteradament la promesa que aquests dos ramals de l’enllaç es construirien en el marc de les obres de millora que s’estaven realitzant amb la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7, des de Girona fins a la Jonquera.
Finalment, desprès d’un llarg període de reivindicació, aquest mes d'abril del 2014 s'han acabat les obres, s’ha completat l’enllaç nord i s'ha posat en funcionament.
El Pla d'Infraestructures 2000-2007 (amb horitzó en 2010) elaborat pel Ministeri de Foment preveia completar amb característiques d'autovia l'Eix Mediterrani entre La Jonquera i Alacant. En el tram entre Girona i La Jonquera (Frontera francesa) es va planificar la construcció de l’autovia A-2 amb un nou traçat en paral·lel al traçat existent de la carretera N-II per la banda oest de l’Àrea Urbana de Figueres. Aquest tram va quedar englobat en l'Estudi Informatiu EI-1-GI-06: “Autovia A-2 del Nord-est, Tram: Girona – Frontera francesa”. La decisió d’executar aquest projecte es va veure afectada per les revisions d'inversió efectuades pel Ministeri de Foment des de l'any 2010 atenent al context de crisi i a la manca de disponibilitat de recurs.
El vigent Pla d'Infraestructures, Transport i Habitatge (PITVI) 2012-2024 elaborat pel Ministeri de Foment inclou dins dels seus objectius que la Xarxa de Carreteres d'Interès General de l'Estat s'ha d'adequar a la seva especialització funcional per optimitzar la seva gestió i adequar el seu disseny al caràcter del tràfic al que preferentment donen servei. Seguint aquest objectiu s’abandona la idea de construir l’autovia A-2 i es proposa el desdoblament de la N-II entre Girona i La jonquera, amb la construcció de dues variants per vorejar les poblacions de Bàscara i Pont de Molins.
La decisió del Ministeri de Foment de renunciar a la construcció de l’autovia A-2, comportarà que la carretera N-2 al seu pas per l’àrea urbana de Figueres i la comarca de l’Alt Empordà segueixi assumint una gran part del transit de pas nord - sud de l'Eix Mediterrani que es barrejarà inevitablement amb el transit local.
Analitzant les dades de transit de 2012, que publica el Ministeri de Fomento, podem observar que en el tram central de l’autopista AP-7 al seu pas per l’àrea urbana de Figueres hi circulaven 15.997 vehicles diaris de mitjana, mentre que en el mateix tram central de la Variant de la carretera N-2 hi circulaven 20.714 vehicles diaris de mitjana. Una primera observació d’aquetes dades ens indica que actualment l’autopista AP-7 no està exercint suficientment la funció per la qual ha està planificada que és la de “canalitzar els trànsits de pas de vehicles des de la frontera francesa (El Pertús - La Jonquera) fins a Barcelona”.
La capacitat d’assumir transit de vehicles de l’autopista AP-7 té encara un recorregut molt important important des dels 15.997 vehicles diaris de mitjana de 2012 fins als 60.000 vehicles diaris de mitjana que ofereix aquesta via, amb la recent ampliació a tres carrils de circulació per sentit, garantint un nivell de servei i de seguretat òptims. La capacitat d’assumir transit de vehicles de l’actual Variant de la carretera N-2, amb un carril per cada sentit de circulació, està molt limitada, ja que amb els 20.714 vehicles diaris de mitjana de 2012, ha arribat al seu límit de saturació i no es garanteix actualment un bon nivell de servei i de seguretat viària (la saturació d’una carretera amb un carril per sentit de circulació està xifrada al voltant dels 1.800 vehicles a la hora que corresponen a uns 18.000-20.000 vehicles diaris).
Si tenim en compte que la capacitat de l’autopista AP-7 és tres vegades superior a la de la Variant de la N-2 (60.000 vehicles/dia en front de 20.000 vehicles/dia), i que aquesta d’arrera està propera al seu límit de saturació, caldria establir els mecanismes per canalitzar cap a l'autopista AP-7el trànsit d’aquells vehicles que circulen per la carretera N-2 en sentit Nord - Sud que no tingui ni origen ni destí a l'àrea urbana de Figueres.
A aquests efectes la millor solució passa perquè estableixi la gratuïtat del tram de l’autopista AP-7 entre l’enllaç nord i sud de Figueres per aquells vehicles que hi circulin entrant i sortint des de la carretera N-2.