Figueres va celebrar ahir al monestir de Montserrat l'acte commemoratiu de l'actuació que Pep Ventura va oferir al santuari l’1 d’octubre de 1860, amb motiu de la visita de la Reina Isabell II.
L'acte "Pep Ventura a Montserrat", que s'emmarca en el marc del bicentenari del naixement del músic i compositor figuerenc, i de la capitalitat de la sardana, va comptar amb la implicació de la comunitat del monestir i l'assistència de l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip; el regidor de Cultura Popular, Quim Felip; el conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, la presidenta del Foment de la Sardana, Montserrat Mauné, els Amics dels Gegants de Figueres.
La celebració va consistir en una breu xerrada de dos estudiosos de Pep Ventura, Jaume Nonell i Anna Costal; una ballada de sardanes a la plaça de Santa Maria amb la cobla Vila d'Olesa i l'actuació dels Amics dels Gegants de Figueres amb el gegant de Pep Ventura, i un homenatge al monument a Pep Ventura situat al principi del Camí dels Degotalls, obra de Rafel Solanic i Carles Collet. La representació figuerenca també va participar a la missa conventual del diumenge. Per facilitar el desplaçament dels empordanesos a l'acte, es va organitzar un viatge en autocar.
Amb l'acte celebrat ahir al monestir, a més de recuperar la història del país, també es va recuperar una peça oblidada de l'autor, la sardana "A Montserrat". Es dóna continuïtat així a un altre dels objectius del bicentenari: interpretar peces de Pep Ventura que han quedat a l'arxiu i fa molts anys que no s'interpreten, cosa que s'ha anat fent des del concert inaugural.
La commemoració
L'actuació de Pep Ventura amb la seva cobla a Montserrat l'1 d'octubre del 1860 va ser un esdeveniment transcendental en el context històric de l'època, ja que la sardana era quasi desconeguda a Barcelona, i per a una cobla empordanesa, anar a actuar al Cap i Casal era una epopeia per molts factors, no només per la magnitud de l'esdeveniment (es calcula que hi van assistir més de 14.000 persones), sinó perquè aleshores, la cobla quasi no havia sortit de les terres empordaneses; i també per les condicions del viatge amb les comunicacions d'aquell temps (van sortir el dia 24).