Figueres disposa d’un nou espai cobert per a la pràctica esportiva amb la inauguració, aquest dissabte 14 de febrer, de la pista poliesportiva - coberta Pelayo Martínez, la pista que hi ha annexa al pavelló Rafel Mora, a la zona esportiva. Després de nou mesos d’obres -de febrer a octubre de 2025- i d’una inversió de 752.291,78 euros, la pista ha quedat totalment coberta per protegir de les condicions meteorològiques. El paviment és de terratzo, més resistent als cops que el formigó, el material que hi havia fins aleshores. La coberta duu el nom de Pelayo Martínez (Figueres, 1898 – 1978), arquitecte figuerenc que va destacar en l’àmbit català i va deixar un llegat d’obres a la ciutat i a la resta de l’Empordà.

Amb aquesta instal·lació es dota d’un nou espai cobert per a la pràctica esportiva a entitats de la ciutat. La pista s'ha inaugurat –descoberta d'una placa- amb l’assistència de Jordi Masquef, alcalde de Figueres i diputat d’Esports de la Diputació de Girona (l’ens supramunicipal hi ha aportat 44.909,88 euros); de Pere Montserrat, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Figueres; i de Catalina Martínez, filla de Pelayo Martínez. També hi han intervingut els presidents del Patinatge Artístic Figueres i del Club Hoquei Figueres, Jordi Ricart i Jordi Vidal, respectivament, dos dels clubs que utilitzaran més aquesta nova pista. El PA Figueres ha fet una demostració al final de l’acte. 

La pista queda coberta en tota la seva totalitat per protegir del sol i de la pluja. A més, la cara nord de l’espai també queda protegida de dalt a baix davant episodis de ratxes de vent i de pluja. D’altra banda, la superfície, que era de formigó, s’ha revestit amb un paviment de terratzo, més resistent als cops. La pista disposa d’una tanca perimetral de 41x21 metres. L’obra ha tingut un cost de 709.293,22 euros i el material esportiu de 42.998,56 euros, sumant un total de 752.291,78 euros. El projecte de coberta de la pista exterior està inclòs en l’estudi Mapa de les instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM), encarregat des de l’Àrea d’Esports fa dos anys.

Pelayo Martínez, arquitecte de la segona generació noucentista

La coberta d’aquesta pista duu el nom de Pelayo Martínez Paricio (Figueres, 1898 – 1978), que va ser arquitecte de la segona generació noucentista que va crear escola i, des de la seva professió, va intentar salvaguardar els valors arquitectònics llegats del passat.  En diversos estudis i treballs de recerca recents s'ha posat en valor un conjunt de característiques pròpies seves en la redacció dels projectes de coberta en alguns dels equipaments que va dissenyar.

Martínez va deixar un bon llegat d'obres principalment a l'Alt i el Baix Empordà i a la Costa Brava: Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, Calonge, S'Agaró. A la ciutat de Figueres són remarcables l'Escalinata del Parc de Bosc, la Casa Comet, la Casa Dalfó, la Casa Galter, la Casa Cordomí-Canet, la Casa Soler, l'edifici d'habitatges Argemí Abadal i el Monument a Pep Ventura, entre d'altres.

Va estudiar a les escoles de Sant Vicenç de Paül i a l'Institut de Figueres i el 1914 ingressà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Quan el 1920 va obtenir el títol, va esdevenir l'arquitecte més jove d'Espanya. El servei militar el va duu a terme al Marroc, on va entrar en contacte amb l'arquitectura àrab, que més endavant influenciaria la seva obra primerenca. En tornar del servei militar va exercir la professió a Figueres i a Barcelona, on participà, durant la dècada dels 20, en els diferents concursos dels Palaus projectats per a la gran Exposició Internacional del 1929. Guanyà el concurs del Palau de les Arts Gràfiques i va dirigir les obres del Palau d´Agricultura. El 1925 fou nomenat Professor Auxiliar de Projectes de l'ETSAB i el 1942 en va obtenir la Càtedra del Tercer Curs.

El 1925 també fou designat arquitecte interí de l'Ajuntament de Figueres, càrrec que ocupà durant tres anys i que li permeté començar una bona relació amb nombrosos personatges del món de l'art i de la cultura. Des d'aleshores es distingí per la seva tasca de defensa i protecció del patrimoni arquitectònic i artístic de l'Alt Empordà. L'any 1928 fundà a La Bisbal d´Empordà una indústria ceràmica destinada a l'ornamentació arquitectònica i creada per satisfer, entre d'altres, les necessitats de revestiment dels dos Palaus de l'Exposició. I el 1935 la Generalitat de Catalunya el va nomenar Arquitecte del Patronat de la Costa Brava. L'any 1937 va obtenir la plaça de professor de Tecnologia de Construcció a l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres i tres anys més tard va ser designat Arquitecte de Regiones Devastadas, on va projectar les obres de reconstrucció del Nou Llers.

El 1945 va ser nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando fruit de la seva preocupació per la preservació del patrimoni: Santa Maria de Vilabertran, parròquia de La Bisbal, Sant Pere de Rodes, la Salut de Terrades. L'any 1957 va assistir a l´Haia al Congrés de la Unió Internacional d´Arquitectura (UIA) representant a l´ETSAB. Aquell mateix any va rebre l'encàrrec, juntament amb dos professors més, de projectar la nova seu de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Durant la dècada dels 60 i els 70 les seves realitzacions van lligades a l'esclat del turisme, amb l’exemple del Club Mediterraneé i l'Hostal Bon Retorn, que volien ser una reinterpretació de l'arquitectura popular mediterrània.