El Museu de l'Empordà inaugura dissabte l'exposició "Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1969)", una exposició pionera que recupera dones artistes nascudes o establertes a l'Alt Empordà entre 1830 i 1939. S'hi presenten més de 100 obres de 31 dones. Hi podem trobar pintures, dibuixos, escultures, fotografies i objectes de disseny industrial. És el resultat d'un treball de recerca previ, que s'ha alimentat d'arxiu, premsa de l'època i col·leccions familiars.

Amb artistes ja conegudes com Ángeles Santos, Esther Boix o Mercè Huerta, i altres que per primera vegada es posen en valor com Caterina Albert, Carme Escursell, Rosa Soler o Carme Roget i artistes de projecció internacional com Mary Callery, Parvine Curie o Rita Donagh.

De totes les dones artistes presents a l’exposició, es mostra per primera vegada al públic el treball de dues fotògrafes totalment desconegudes fins avui. És el cas de Mey Rahola (1897-1959), una fotògrafa vinculada a Cadaqués amb un fons d’imatges dels anys 1930 i 1940 d’una gran modernitat. I també de la primera dona fotògrafa documentada a dia d’avui a l’Estat espanyol, la figuerenca Paulina Buxó, nascuda al 1835, que a més de fotògrafa va ser també compositora, pianista, poetessa i religiosa. D’ella s’exposen les seves fotografies de quadres de museus d’Europa. Es mostren també per primera vegada quadres de pintores de les qui se’n coneixia la producció però mai ningú n’havia vist la seva obra: és el cas de Pilar Nouvilas (1854-1938).

Enlloc d’un relat cronològic, l’exposició es presenta resseguint alguns dels conceptes i metàfores utilitzades pel feminisme per explicar les vides de les dones que s’han volgut dedicar a l’art. Perquè també a l’Alt Empordà, la creació artística per part de dones ha estat subjecte a les imposicions i als silencis, al biaix i a les dificultats històriques associades a la condició del gènere. Amb pseudònim algunes, renunciant a tota activitat creativa per casar-se, ingressant en un convent, viatjant lluny o pintant a hores robades, les vides d’aquestes dones ens apropen a tot allò que, ja fa uns anys, expliquen el feminisme i els estudis de gènere, com recull i explica l’exposició.

A l’entorn de l’exposició s’ha programat una bateria d’activitats que portaran a Figueres noms com Natza Farré o Eva Vàzquez, i reconegudes especialistes en estudis de gènere i art com la professora de la Universitat Autònoma de Madrid, Patricia Mayayo.  I també artistes com Paula Bonet o Denys Blacker, que ens parlaran sobre ser dona i artista. També hi haurà  un cicle de projeccions de cinema ens aproparà a vides com la de l’escultora Camille Claudel, la performer Marina Abramovic i la fotògrafa Joana Biarnés.

El director del Museu de l'Empordà, Eduard Bech, ha explicat que "aquesta exposició és un punt de partida, i té la voluntat d'afegir-se a la perspectiva de gènere que tenim al museu a l'hora de programar i de seleccionar obres, on la igualtat hi té un paper essencial".

La curadora de l'exposició, Cristina diu que "la mateixa recerca ha anat imposant un relat. Una recerca que no ha estat fàcil però que és un reconeixement i posa en valor les dones artistes, que han estat oblidades i no han tingut cap visibilitat".

El regidor de Cultura, Alfons Martínez ha destacar que "l'exposició reivindica la creativitat femenina durant una època determinada".

L'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha reivindicat el paper de la dona en la cultura i en la societat en general. "És una exposició de molt alt nivell, un reconeixement a les dones artistes, oblidades en molts casos i que ara es mostren les seves obres. A banda, és molt important el treball transversal que es va paral·lelament a l'exposició i la tasca pedagògica".

L'exposició es pot visitar al Museu de l'Empordà fins el proper 10 de gener.