Aquest dimecres 9 d'octubre (20.30 h), als CatCinemes, Cineclub Diòptria acull la presentació del documental sobre el fotògraf Josep Maria Cañellas en el marc del Transhumant Festival 2024.

Cañellas és el pioner de la fotografia instantània al nostre país i un artista d’avantguarda destacat de la bohèmia parisenca de finals del segle XIX. Un personatge pràcticament desconegut, però cabdal per entendre el canvi de paradigma que suposarà l’esdevenir de la fotografia de carrer moderna.

Cañellas es vincula a Figueres i l’Alt Empordà gràcies a la iniciativa del mecenes Josep Rubaudonadeu (Figueres, 1841 – Madrid, 1916), home de negocis i destacat polític d’ideologia republicana, que li encarrega un extens reportatge fotogràfic sobre la ciutat i la comarca. Es tracta dels Àlbums Rubaudonadeu, una col·lecció de 555 fotografies realitzades entre 1888 i 1889, conservats a la Biblioteca de Figueres. Se’n coneixen dues col·leccions més, encara que parcials, conservades a la Biblioteca del Castell de Peralada i a l’Arxiu Municipal de Figueres.

És principalment arran de l’exposició “Josep Maria Cañellas (Reus, 1856 – París, 1902). Photographie des artistes”, que va tenir lloc l’any 2006 al Museu de l’Empordà, comissariada per Anna Capella i Jaume Santaló, que s’allunya del desconeixement general la figura i l’obra del fotògraf reusenc, afegint-s’hi altres iniciatives destacades, com ara la jornada a l’entorn dels Àlbums Rubaudonadeu, que va tenir lloc el 26 de novembre
de 2022, organitzada per la Biblioteca Fages de Climent i l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Sens dubte, el documental "Josep Maria Cañellas. L’ombra del fotògraf", és una obra fonamental per a conèixer amb més profunditat al fotògraf reusenc i la seva importància dins la història de la fotografia, i per al Cineclub Diòptria un plaer poder presentar-lo a Figueres en el marc del Transhumant Festival 2024, de mà dels seus directors, Carles Esporrín i Luz López, i bona part dels estudiosos de Cañellas que hi prenen part: Anna Capella (directora del Museu de Mataró), Jaume Santaló (historiador, tècnic i cap de Cultura de l'Ajuntament de La Bisbal), Pep Parer (fotògraf i gestor de patrimoni cultural) i Grégoire Clamencin (investigador de JMC).