* En col·laboració amb Àgora, cicle de debat

Bilal (Firat Ayverdi) fuig de la tragèdia del seu Mossul natal per reunir-se amb la seva promesa a Londres. Quatre mil quilòmetres més a prop del seu destí, a Calais, entrarà en contacte amb Simon (Vincent Lindon), en tràmits de divorci. Des d’aquell moment, la vida de tots dos canviarà per sempre.

Amb "Welcome", Philippe Lioret torna a ruboritzar a Occident en una nova proposta que aborda el tema de la immigració il legal. Una branca recurrent en el cinema social que, lluny de reiterar-se en clixés i ressorts habituals, es renova a sí mateixa amb propostes esfereïdores per la humanitat dels seus continguts, lamentablement sempre actuals s’ambientin o no en els nostres dies. Tant de bo algun dia puguem valorar-les com treballs de pura ficció.

En aquest cas, en realitat, és l'amor el que mou els protagonistes. L'anhel juvenil del noi immigrant subratlla els matisos de la motivació del madur, que no pretén en principi res més que no sigui impressionar la seva dona (Audrey Dana), solidària, compromesa, espontània, però en braços d'un altre home. La innocència d'un i l'amargor vital d'un altre troben extraordinari reflex en les cares de Ayverdi i Lindon, honestíssims i impenetrables en els dos casos i que evolucionaran junts en un camí que, com és fàcil de preveure, no arribarà a un final senzill per cap. Lioret filma amb discreció, deixant fluir les seqüències sense caure en el verisme documental, però sense permetre que la càmera s'immisceixi en l'actitud dels seus personatges, lliurats tots en una interpretació global notable i propera.

Sense eludir la ingratitud d'una societat impossible, en la qual la bondat és castigada i perseguida des de l'àmbit jurídic, social i policial, "Welcome" aborda contradiccions de complicada resposta, mostra actituds enfrontades i anul•la disquisicions que impulsin el nostre ànim davant la idea de un demà millor. Les coses són com són, i així han de ser percebudes encara que això no impliqui acceptació o submissió des de cap de les parts. Un enfocament tan complex i honest que inunda el metratge d'un desemparament que, encara que no pot tan sols acostar-se al que han de sentir les miríades d'immigrants i refugiats que busquen un present similar al nostre, ens toca de manera directa i roman amb nosaltres més enllà de l'escàs temps de projecció.