Un paradís anomenat soledat

Escrutar la naturalesa de "Villa Amalia" és, en realitat, un exercici tan complex com tractar de descodificar els sentiments i pensaments d'aquesta dona interpretada per Isabelle Huppert: no hi ha certeses i sí intuïcions, sospites i reflexions pròpies al voltant d'una particular forma de viatge iniciàtic. Ann emprèn, després de descobrir la infidelitat del seu marit (Xavier Beauvois), una travessia que nega la memòria i busca la represa de la identitat, la supressió de tot vestigi d'un passat i la reedició permanent d'un present itinerant. Un en el qual els fantasmes interiors s'ofeguen en les aigües idíliques de la Mediterrània. Les mateixes aigües que tancaven els d'Anna, la de Lea Massari, a "L'aventura" (Michelangelo Antonioni, 1960).

La “Villa Amalia” que dona nom al film és aquest pretès limbe en què la identitat queda suspesa i la memòria, tot i silenciada, adquireix un caràcter tumoral. Benoît Jacquot el busca amb tempos contemplatius i marcat inconformisme narratiu, a base d’el·lipsis i altres elements. L'elecció, aquest punt de trobada, fa d'aquesta "Villa Amalia" una criatura estranya, singular i dominada per una sequedat de to que l'aproxima al fascinant sense donar-se del tot, que vol ser radiogràfica sense contradir l'ordre eteri.

Gravita Isabelle Huppert com a centre i ànima d'una pel·lícula lliurada al seu personatge i a la seva raça d'actriu. Ann no és la tremebunda professora de piano de "La pianista" (Michael Haneke, 2001), ni tampoc l’estoica jutgessa instructora de "Borrachera de poder" (Claude Chabrol, 2006), però sí que s'intueix d'alguna manera hereva, reminiscent de aquests personatges fets de força inusitada, turments interns i fragilitat silenciada que l'actriu francesa executa de forma sempre exquisida. A "Villa Amalia" són els seus gestos silenciosos els que parlen d'amargor tot i la reinvenció, és el seu blindatge emocional el que marca el destí dels esdeveniments, i és una abraçada l'únic signe de flaquesa que es permetrà aquesta dona en el seu afany per la destrucció i renovació de la seva identitat.