Sessió 1. Monuments i democràcia
El concepte de monuments «incòmodes» està vinculat a un fenomen d’impugnació del llegat monumental que s’ha generalitzat als països democràtics en les darreres dècades i que s’ha aguditzat de manera extraordinària arran de l’assassinat de George Floyd a Minneapolis l’any 2020. En aquesta primera sessió veurem quines són les principals causes, modalitats i singularitats d’aquesta nova etapa “iconoclasta”, que ha convertit els monuments, el patrimoni i els museus en terrenys privilegiats de les batalles culturals contemporànies per la democràcia i la identitat.

Sessió 2. Culte a la memòria i crisi de la monumentalitat
Al món occidental, el model tradicional de monument, redefinit i consagrat durant el segle XIX, va entrar definitivament en crisi després de la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i el consegüent pas d’una cultura de l’heroisme a una cultura de la victimització, un canvi de paradigma que ha tingut una àmplia repercussió en els camps de la política, l’ètica i l’estètica, i en el qual ha jugat un paper de primer ordre l’auge i l’arrelament del culte a la memòria de l’Holocaust. A partir dels anys vuitanta del segle XX, de les cendres de la monumentalitat moderna va sorgir la contramonumentalitat postmoderna.

Sessió 3. Conservar o retirar: una disjuntiva enganyosa
El debat sobre què cal fer amb els monuments incòmodes sol estar tan ideologitzat i polaritzat que amb prou feines contempla dues possibilitats radicals: statu quo o tabula rasa. Però entre la simple conservació (passiva o afirmativa) i la retirada i ocultació definitives, existeix un ampli ventall de possibilitats intermèdies que, sense intentar amagar o neutralitzar el conflicte, semblen molt més productives i beneficioses per a la convivència i la cultura democràtiques. És el que es coneix com a conservació crítica, una mena de «conservació destructiva» o de «destrucció conservacionista» que, en la seva variant més agosarada i creativa, recorre a la intervenció artística per convertir el monument en un nonument.

Sessió 4. Contradiccions, simulacions, reaccions
La crisi de la monumentalitat clàssica ha dibuixat els contorns d’un món nou, postmonumental, o almenys d’una realitat paramonumental fins avui desconeguda i prou rellevant com perquè, al seu torn, hagi acabat derivant en noves i contradictòries formes de normativitat simbòlica, hagi estat fagocitada i desvirtuada per lògiques mercantils o institucionals de vell encuny, o hagi atiat, voluntàriament o involuntàriament, l’ànima reaccionària i monumentalista d’una part de les noestres societats.