Sessió 1. Fer presents els de l’altre costat (dia 2 de juny)

Des de la donzella de Corint, el mite fundacional de la pintura i l’escultura, l’art ha maldat per fer presents els absents. En aquesta sessió, tot endinsant-nos en un aspecte tan clau per a l’art com és la tensió entre la presentació i la representació, ens acostem a les estàtues vives de les civilitzacions antigues i a les imatges religioses miraculoses, per acabar saltant a la performance dels segles XX i XXI.

 Sessió 2. Fer visible l’invisible (dia 9 de juny)

Els vincles entre l’art i l’espiritualitat es remunten al mateix naixement del fenomen artístic. Per aquest motiu, s’ha dit que l’art neix sagrat, i malda per fer visible el món dels esperits i el més enllà. En aquest repte, els símbols juguen un paper molt important, de manera que perspectives com les de la interpretació hermenèutica i l’estudi de la iconografia esdevenen acostaments necessaris a l’art que permeten distingir entre l’enigma, el misteri i el dubte.

 Sessió 3. Ser tècnic del sagrat (dia 16 de juny)

Tot diferenciant conceptualment les “obres d’art” de les “produccions artístiques”, examinem l’artista com a creador i com a mediador amb el sagrat. Treballem nocions com les de “geni”, “duende”, “entusiasme” i “inspiració”, i, a partir de les tesis de Wilhelm Worringer sobre l’abstracció i de Mircea Eliade sobre el xamanisme, ens ocupem de les diferents consideracions que ha tingut l’artista, segons els seus vincles amb l’espiritualitat.

 Sessió 4. El mite, la religió i la màgia (dia 30 de juny)

Utilitzant com a fil conductor la interrelació entre el poder de la paraula i el poder de la imatge, en aquesta última sessió ens endinsem en els vincles de l’art amb tres àmbits íntimament relacionats amb l’espiritualitat, com són el mite, la religió i la màgia. D’aquesta manera, recordant la importància d’atendre les perspectives temporals i culturals, reivindiquem el fenomen artístic com a constructor i transformador del món i de la realitat.