Sessió 1 i 2: dimecres, 12 de febrer, de 18 h a 20 h (fem les dues primeres sessions el mateix dia).

Anatomia de la censura. Casos històrics (Carles Guerra)

Dels Caprichos de Goya a l’obra que va fer tremolar el MACBA.

Les transformacions de l’objecte artístic per efecte de la censura. (Rosa Rodrigo)

El camp de batalla dels públics. Populisme i polarització. El retrat maldestre de Donald Trump. La censura, lluny de representar un bloqueig o impediment, acabarà per ser la catalitzadora de noves formes de creativitat de massa. Les reaccions virals, l’extraordinària producció memètica que es deriva de cada cas de censura són la prova d’una potència social que no es queda callada. Ara bé, això exigeix que li atorguem un reconeixement a aquesta creativitat que no s’assembla gens a la creativitat individual que sovint defineix la pràctica de l’art.

Sessió 3: dimecres, 19 de febrer

Debats virals. (Carles Guerra)

La censura, lluny de representar un bloqueig o impediment, acabarà per ser la catalitzadora de noves formes de creativitat de massa. Les reaccions virals, l’extraordinària producció memètica que es deriva de cada cas de censura són la prova d’una potència social que no es queda callada. Ara bé, això exigeix que li atorguem un reconeixement a aquesta creativitat que no s’assembla gens a la creativitat individual que sovint defineix la pràctica de l’art.

Sessió 4: dimecres, 26 de febrer

Un museu que no hauria d’existir. (Rosa Rodrigo)

El Museu de l’Art Prohibit, història d’una iniciativa privada única al món. Cada any obren les portes museus de tota mena, a qualsevol lloc del planeta, pensats per atrapar tota mena de públics. L’obertura d’un museu és sempre una bona notícia, sobretot quan vol establir sistemes d’escolta que permetin multiplicar relats. I, dins aquest univers de museus de tota mena, n’hi ha que aposten per tensionar els límits creatius, de pensament i de participació. El Museu de l’Art Prohibit és un exemple.