Zero en conducta

John (Conor McCarron) és només un nen en el complicat Glasgow dels anys 70. Intel•ligent, afectuós, una persona normal. Fins que una amenaça xiuxiuejada condiciona la seva vida per sempre. El gran actor-director Peter Mullan ens presenta el seu tercer llargmetratge, "NEDS", acrònim de "no educats i delinqüents", etiqueta indubtablement lletja als nostres ulls ─ "Non Educated Delinquents" és el títol original─ però no tant als dels anglosaxons, més acostumats a la utilització de sigles i etiquetes com a recurs de compressió de noms i expressions populars. Sigui com sigui, la proposta ve precedida pel notable èxit aconseguit en l'últim Donostia Zinemaldia, on va aconseguir la Concha d'or a la millor pel•lícula i la de plata al millor actor.

L'èxit del film es deu en gran mesura al vencedor d'aquest merescut guardó, un McCarron que debuta al cinema als seus setze anys carregant sobre les seves espatlles amb la responsabilitat de dotar de realisme i enteresa un retaule despietat, vigorós i escruixidor des del seny imprès pel director ja des del seu sorprenentment concís i natural passatge inicial. Angoixant en els seus fonaments argumentals, que suggereixen des d'una ficció palpable la dificultat ─ impossibilitat, fins i tot ─ de tirar endavant en una societat viciada en les seves institucions clau família, autoritats, escola. L'evolució del personatge central corprèn des de la mirada, progressivament profunda, madura i insondable, d'un noi al qui tallen les ales fins i tot abans de què pensi en aprendre a volar.

L'ambientació anys 70 aporta perspectiva històrica i distància a l'espectador, que aprecia amb major enteresa narrativa i visual una realitat perfectament actual en els nostres dies. Mullan cuida amb gran efectivitat la fotografia i el disseny de producció, alternant la sobrietat de una càmera calmada ─ instrument de potenciació de la tensió a la llar paterna ─ amb la proximitat de la càmera en mà, que nodreix de caòtica vivesa els passatges més actius i subratlla el component social d'un guió inapel•lable. El recorregut humà del jove John és tan conseqüent com impredictible, pel tedi amb el qual és capaç d'afrontar les conseqüències dels seus actes encaminat a un final tan líric com arriscat en la seva presentació i lectures.