Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

En col.laboració amb la regidoria "Dona i gestió de la igualtat" de l'Ajuntament de Figueres - ENTRADA LLIURE

Nou mesos


Els qui heu vist "Cosas que diría con sólo mirarla" o "Nueve vidas", sabreu del gust de Rodrigo García (fill del gran Gabriel García Márquez) per les històries corals i per acostar-se al món femení d'una manera subtil i intimista. A "Madres & hijas", la seva càmera torna a endinsar-se en les ànimes d'unes dones ferides pel desamor i l'abandó per aixecar un puzle al voltant de la maternitat, en el qual totes les peces acaben encaixant i s'orienten cap a la redempció personal. Són tres dones que han patit la decepció i que temen exposar-se de nou a aquesta possibilitat, que viuen entre l'amargor de la soledat i el desig de restablir vincles afectius. Karen va ser privada de la seva filla després d'haver quedat embarassada als catorze anys, i des de llavors viu cuidant la seva mare amb aquest record que li ha encongit el cor. Elizabeth és una ambiciosa advocada la independència i relacions sense compromís de la qual, són reflex d'una infància dura i d'una voluntat de domini sobre els homes. Per la seva banda, Lucy no pot tenir fills, i en busca un en adopció que li satisfaci la seva necessitat maternal.

Especialista en la temàtica que presenta, les relacions que ens lliguen i allunyen dels altres, García sosté el to d'una narració pausada, a estones vibrant i a estones artificial (mai artificiosa), amb un repartiment presidit per una estupenda Naomi Watts, contundent i naturalment gèlida en la seva recreació d'una forçosa i forçada dona independent en extrem, capaç d'alterar les existències dels que l'envolten en la seva recerca d'un èxit que, des del cim, subratlli la potència de la soledat. Per la seva banda, confrontada a aquesta, i en la distància, Annette Bening mostra magistralment la capacitat d’expressar el dolor, la frustració i la soledat que s’oculten rere la seva façana de dona dura i inflexible. Del cantó masculí, el sempre agraït Jimmy Smits, és part substancial de l’ancoratge del canvi de to de la pel•lícula en la seva evolució cap al tractament cinematogràfic d'un tema igualment interessant: la intimitat compartida.

de 24/11/2010 22:30 a 26/11/2010 00:00