Produccions de l’ànima

Amb un tercer treball ja passejant-se pels diferents festivals europeus, ens arriba amb un incomprensible retard al nostre país l’estrena de “Le père de mes enfants”, la segona pel•lícula de la directora i guionista Mia Hansen-Love (París, 1981), guardonada el 2009 al Festival de Cannes amb el Premi Especial del Jurat “Un certain regard”.

La realitzadora francesa -també actriu i guionista- ens parla del setè art mitjançant un joc de “cinema dins del cinema” mai vist fins ara. Els seus fotogrames estan plens de cartells de pel•lícules que estableixen un curiós homenatge al cinema com a manera de veure la vida i forma de viure-la.

Però aquesta història en són en realitat dues: la primera, un relat concentrat d'autodestrucció gradual i inexorable, que estén ponts entre els insuportables patiments i pressions necessàries per fer i produir pel•lícules (de dubtosa comercialitat) i la seva influència negativa en la vida familiar, que funciona com a meditació sobre com, sovint, l'empremta que deixem en aquest món no és tan profunda com volíem creure. La segona és un perceptiu estudi d'una família que ha de fer front a les conseqüències d'aquest procés.

Mentre acompanya el periple d'aquest pare a la deriva (els seus fills, queda clar, no són només tres nenes meravelloses sinó també una sèrie de pel•lícules plenes d'ànima), el film té una assetjadora intensitat que després la directora no sosté perquè aspira a una complexitat i una exigència emocional majors: estem davant l'autòpsia d'una tragèdia, que inclou els factors que van hi van conduir i les seves repercussions sobre aquells propers al seu protagonista. En realitat, resulta injust parlar aquí de tragèdia perquè, tot i que hi ha una enorme tristesa allotjada al cor d'aquesta obra impressionant i commovedora, l'humanisme de Hansen-Love i el seu estil com a narradora són sorprenentment discrets. Mai cau en el sentimentalisme, i roman com una observadora imparcial de com els individus som capaços de superar la culpa i seguir endavant amb les nostres vides de manera positiva i constructiva.