CICLE "PER ESTRENAR" - Pel.lícula inèdita a l'estat espanyol

Un conte de cinema

Jorge viu amb els seus pares i treballa a una cinemateca des de fa 20 anys. Hi porta a terme tasques tècniques i de programació i condueix un programa de ràdio sobre cinema. Actualment, la cinemateca està en una situació crítica. “La vida útil” explica com Jorge ha de canviar la seva manera de ser per adaptar-se a un nou món. Potser el cine l’ajudi a sobreviure malgrat tot.

A vegades, al cinema succeeixen petits miracles i el temps posa les pel•lícules al seu lloc. I així, una pel•lícula uruguaiana de poc més d’una hora de durada i rodada en blanc i negre, acaba donant la volta al món pel valor de la seva narració i per la seva valentia.
Federico Veiroj sembla voler explicar la seva història a través de petits episodis, però la pel•lícula avança en línea recta a través de tots ells. Tot comença amb la Filmoteca uruguaiana a punt de desaparèixer en un sistema que no tolera les activitats culturals que no generen una rendibilitat immediata.
Això permet al film convertir-se en un humil acte d’amor cap al cinema, des dels petits gestos fins als discursos cinèfils apassionats (impagable anàlisis didàctic cap a “Alexander Nevsky” d’Eisenstein). Però la fi de la vida de la filmoteca també posa de relleu la d’un món impossible d’entendre per aquells que estimen el que fan.
I ara que el motor d’una vida dedicada al cinema desapareix completament, què? semblen cridar les imatges filmades en absolut silenci. Veiroj apunta cap a la impossibilitat de reintegrar-se a la societat perquè a partir d’aquell moment tot té regust d’engany (el discurs sobre la mentida, un altre dels pocs i impagables diàlegs de la pel•lícula), però també apunta cap a l’amor com a la redempció més pura possible en un món que s’ha oblidat de tots els seus valors del passat.

Així, “La vida útil” destapa la seva condició de comèdia romàntica encoberta i desplega les seves ales amb tot l’esplendor possible. I és que l’home que aprèn a estimar a través del cinema, entén finalment com a veritable sentit de la seva vida el fet de poder estimar a una altra persona.