Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Comiats
Del destí i els seus capritxos, dels moments en què les vides es bifurquen i obren camins on cal triar, "La vida de los peces" és una revisió del tema també a través d'excuses ja conegudes : una festa en la qual el protagonista, un escriptor de guies de viatge permanentment nostàlgic, es retroba amb tots aquells amics que va deixar enrere, a aquellaa noia que va poder portar cap a la seva existència per camins tradicionals i avui redemptors. L'escenari és un -la casa-, amb les seves diferents habitacions --converses-, el context és un -la festa d'aniversari, amb més sabor de comiat que de cel.lebració- i el sentiment és un -la nostàlgia, sempre, els somnis perduts fins arribar a aquella festa-, eleccions del xilè Matías Bize per inscriure un relat dins aquella raça de pel•lícules en les quals el temps, el real i el narratiu, corre en contra dels ultimàtums vitals dels personatges (com el díptic de Richard Linklater, "Antes de amanecer” (1995) i "Antes del atardecer" (2004)

El director demostra mà ferma per la intensitat emocional, visible ja en la primera seqüència entre quatre amics que no saben dir adéu : la seva sensibilitat per ambients personals, de malenconia desenfocada i sentiments en sordina, condueix la pel•lícula a moments d'autèntica agitació interior. En aquest recorregut per aquestes vides diverses que troben la seva metàfora en la reclusió i oblit dels peixos, Bize lliura una batalla impossible contra la sempiterna gravetat dels diàlegs, ansiosos de reflexivitat existencial que ratlla la paròdia en l'interrogatori davant la videoconsola, del peyote a la SIDA passant pel gol de rabona

Guanyadora de l'últim Goya a la millor pel•lícula hispanoamericana, "La vida de los peces" suposa un apreciable teatre íntim amb actors compromesos amb els drames i nostàlgies dels seus personatges i a on l'aclaparadora lògica dels camins escollits acabarà imposant-se.

20/10/2011 de 22:30 a 23:30