* En col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes - ENTRADA LLIURE

L’altra cara d’Europa

Ulrich Seidl és un cineasta avesat als documentals ens els que es sol furgar en la part menys lluminosa de l'ésser humà. Així ho han certificat, entre d’altres, "Tierische liebe", una cinta sobre l'excessiu amor dels humans per les seves mascotes, o "Jesus du weisst" on analitzava el comportament d'una sèrie de persones que buscaven en la religió un consol per a les seves maltractades vides.

En aquesta ocasió, a "Import/Export", el realitzador -interessat darrerament en la ficció- ens explica dues històries d'immigració dins d’Europa. En una d'elles, una infermera ucraïnesa viatja a Àustria per a treballar en el servei domèstic i acaba aconseguint una feina com a netejadora en un geriàtric, un lloc on el món actual sembla haver reclòs a aquelles persones que ja no són útils productivament. En la trama que li serveix com a complement, un jove austríac, que acaba de ser acomiadat d'un feina de vigilant, es trasllada amb el seu padrastre a Ucraïna per a vendre aquelles màquines de videojocs i expenedores de llaminadures que els països desenvolupats ja han rebutjat per obsoletes.

Amb aquestes dues històries, Seidl realitza un gens complaent fresc en el qual aborda temes com el tracte que es dispensa a la gent gran, l'atur, la marginació, la prostitució i el sexe per Internet. Tot això mostrant les escombraries que tots portem dins i sense donar-li a l'espectador cap tipus de pretext emocional on poder agafar-se. El resultat és un magnífic film que ens porta a un estat gairebé de shock, per la cruesa, la deshumanització i la sòrdida bellesa de les seves imatges.

Davant del cinema predigerit que intenta donar copets a l'esquena a un espectador disposat al massatge neuronal, "Import/Export" és un dur llargmetratge de denúncia que ens ensenya les clavegueres que s'amaguen darrere allò que anomenem “món desenvolupat”. Ulrich Seidl dirigeix aquesta freda i realista odissea, amb un estil de documental combatiu però matisat, enriquit mitjançant l'ús d'un neorealisme ètic, moduladament emotiu i compromès.