Cinefòrum amb la presència dels seus directors, Judith Colell i Jordi Cadena.

La ferida sagnant i adormida
Quan l'extraordinari compositor, director d'orquestra i pianista alemany Ludwig van Beethoven va compondre la bagatel·la Per a Elisa estava dedicada a un gran amor. En la seva composició trobem la intensa passió que desprèn, però també trobem lleugers tocs melancòlics que bé poden tenir amplis i controvertits matisos, que al llarg de la pel·lícula aniran adquirint el seu màxim significat i que encaixaran a la perfecció amb una història difícil, amarga i amb poques escletxes per a la recerca de respostes.

És la ferida adormida però sagnant d'una nena de deu anys que va ser violada per un amic del seu pare, i que va enterrar el trauma en el subconscient per despertar dramàticament catorze anys després. Judith Colell i Jordi Cadena aconsegueixen retratar l'ànima de la petita amb delicadesa i subtilitat, de manera sorda però contundent en el seu silenci, per després provocar un esclat emocional en la jove en descobrir la humiliació i greuge soferts. Elisa K. és una història molt dura, però en la que res és gratuït ni artificiós, i on la parsimònia inicial és necessària i fins i tot, poètica.

Els directors elaboren una posada en escena artística i molt acurada, on les formes són primordials per a transmetre aquest interior tacat. Excel•lent planificació i col·locació de la càmera, hàbil ús de l’el·lipsi per deixar el passat enterrat, i joc amb el fora de camp per a no mostrar l’acció indigna. Alhora, un narrador omniscient que -amb un text molt literari- ens va avançant el que les imatges mostren a continuació, en una repetició que parla de la vida quotidiana i rutinària d'Elisa amb el seu pare i els seus germans. Una duplicació narrativa i un excés de presència del narrador que tenen la seva justificació per a endinsar-nos en la vida de la silenciosa nena i calar en l'ànima de l'espectador, fins que arriba allò extraordinari. Llavors, silenci, preocupació i respecte a la intimitat de cadascun. Aquesta és l'actitud de la mare d'Elisa i de la pròpia càmera, fins que una associació d'idees fa que els records adormits tornin perquè la jove universitària pugui reconstruir la seva identitat i curar l'ànima, mentre espera que se'n vagin aquests fantasmes que atemoreixen la seva vida i turmenten el seu somni.

Elisa K va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat al Festival de Donostia d’enguany.