Sola contra tots

Lorna (Arta Dobroshi) és una jove albanesa que viu a Bèlgica amb el seu marit, Claudy (Jérémie Renier). Aviat sabrem que és un matrimoni de conveniència, un recurs amb el que espera aconseguir els diners suficients per obrir un bar amb el seu xicot, Sokol (Alban Ukaj). Els respectats i celebrats germans Jean-Pierrre i Luc Dardenne signen "El silenci de Lorna", un altre esmolat i angoixant conte de sordidesa i supervivència al cor d'Europa. Justament mereixedora del Premi al Millor Guió a Cannes 2008 ─ certamen que adora especialment als Dardenne ─, la proposta cala fons des de la moderació, des de la corprenedora quietud, des de la naturalitat del quotidià.

Són molts els silencis que envolten la figura central, una Lorna que amb els trets d'una fabulosa Dobroshi apareix en pràcticament cada instant d'un metratge punyent i malenconiós, amb el dia a dia de qui té un objectiu que l'obliga a lluitar contra la seva pròpia humanitat; el pes dels remordiments, llast excessiu per a la jove protagonista, fa que la pel•lícula sencera es converteixi en ella mateixa, no que giri entorn de la seva persona. Sense ostentacions, adorns ni floritures ─ ni tan sols una banda sonora per alleugerir el sequíssim to del film ─, els Dardenne acompanyen a la seva icona del pragmatisme i l'empenyen cap a un carreró sense sortida que centra l'atenció de l’espectador de manera inevitable, convertint-lo en un voyeur que no pot fer res que no sigui observar com la crua realitat s'obre pas.

Sobre decisions que encadenen s'obren missatges més o menys velats que mostren un món perceptible, semiocult davant els ulls de l'avançada societat occidental, un estrat de traficants de vides, de marginalitat sense parracs, d'essències humanes i somnis de materialització improbable. Amb coherència, amb cura, amb respecte ─ la utilització dels plans, l'edició, el muntatge, la fotografia es supediten al manteniment d'una obligada distància amb els seus personatges ─, els cineastes impacten demostrant una vegada més que es pot fer molt amb poc, si s’és posseïdor del talent i la sensibilitat suficients. Hi ha cinema més enllà de l'artifici i hi ha protesta i reflex des de la independència, i no es manté precisament en silenci.