Caputxeta vermella a la ciutat

Els germans Dardenne van obtenir el Premi del Jurat al darrer Festival de Cannes amb “El niño de la bicicleta”, la història de Cyril que busca ansiosament a un pare que, aclaparat per la crisi econòmica i el desig de viure una vida sense compromisos, el va abandonar en un centre d’acollida,. És també la història de l’encontre entre Cyril i Samantha, una dona com caiguda del cel, que es presta a ajudar-lo perquè se’n adona que el que necessita el nen és afecte, i protecció enfront de la violència urbana que amenaça el seu futur. Amb aquesta pel·lícula, els directors belgues veuen necessari recuperar el concepte de vincle i compromís dins la societat, fugir de l’espiral d’individualisme i delinqüència, i tornar a la família com a nucli fonamental per la seva construcció.

Amb una narrativa senzilla i clara i una excel·lent direcció d’actors —destacant el seu petit protagonista—, els Dardenne es mantenen en la seva línea realista que s’apropa a la gent del carrer i especialment a aquells que estan en període de formació. Els adolescents —en aquest cas un nen— els permeten fer evolucionar els seus personatges, demanar perdó i redimir-se, lluitar contra els obstacles de l’ambient i d’una societat perillosa. Aquí situen a Cyril en una cruïlla d’odi i indiferència per una banda, i d’afecte i educació per una altra, i l’obliguen a seguir un o altre camí. Veiem com en el seu interior sent la necessitat de la recerca del pare i de sacrificar-ho tot per recuperar aquesta proximitat, però també assistim a l’inici de la seva maduresa quan se’n adona del que li convé i de la responsabilitat de les seves decisions.

La bicicleta és símbol d’unió amb el que entén com a família, nexe i vincle amb el seu pare, l’únic que li queda. I d’aquí el seu afany per recuperar-la o per evitar que li robin. Però també és cert que Samantha és qui li regala per segona vegada, després de l’abandonament patern, i és com una nova oportunitat d’afecte que se li ofereix per decidir el seu futur. Ella és com una la fada bona que arriba per auxiliar-lo del perill, i Cyril ve a ser com la caputxeta —de fet, sempre vestit de vermell— enmig del bosc, amenaçat per l’agressivitat del món exterior.