Xavier Albertí i Joan Ollé es van conèixer fa més d’un quart de segle quan el primer assistia, com a alumne en pràctiques, a una posada en escena del segon amb les alumnes d’interpretació del tercer curs de l’Institut del Teatre: Madame de Sade, de Yukio Mishima, amb Ariadna Gil, Mònica López, Chantal Aimée… Albertí intervenia a l’espectacle tocant al piano Vénise sans toi, d’Aznavour, amb levita. Amb Mishima i Aznavour van viatjar a Le Puy-en- Velay i a Saragossa, on van fer llarga sobretaula amb la companyia a La Matilde. Èxit total.

Quan Ollé va dirigir el Sitges Teatre Internacional (1993-2000), va demanar a Albertí fer coses precioses a canvi de quatre duros, i Albertí, per no desplaure’l, les va fer. Una d’elles, una peça de Sarah Kane que Ollé, a París, va llegir d´una revolada i, des d’allà, va trucar al seu amic, exhortant-lo: “Xavier, has de fer això”.

També van viatjar a L’Havana, on el “santero” Paquito els va predir el futur: en Xavier seria molt estimat per les institucions culturals i ocuparia grans llocs de decisió, mentre que en Joan aniria fent perquè no era tonto del tot. I així ha estat: fa anys que el presumpte alumne, des del Grec, l’Institut Ramon Llull o el Teatre Nacional de Catalunya ha anat dient al presumpte mestre: “Has de fer això, això i això”, cosa que l´altre ha anat fent tan bé com ha sabut. I, entre teatre i teatre, han anat viatjant, enterrant pares i amics, tenint fills i compartint el sagrat arròs de la senyora Amèlia.

Més informació de les Converses al Jardí a www.figueres.cat/conversesaljardi

Dia: Dimarts 22 de novembre

Hora: 20 hores

Lloc: Teatre Municipal el Jardí