Una conversa i una abraçada

Diuen que el món es divideix entre aquells que necessiten parlar i els que saben escoltar. I també n’hi ha qui opina que res enriqueix tant com una bona conversa o l'abraçada d'un amic. Sens dubte, així pensa el director anglès Mike Leigh a la vista de la seva pel•lícula "Another year", excel•lent treball al voltant d'un madur i feliç matrimoni, Tom i Gerri, capaços d'acollir a tots els que s'acosten a ells, d'escoltar les seves penes i fatigues i de posar-se a la seva alçada amb paciència i afecte. Tot i la seva estructura en quatre capítols segons les estacions de l'any, el film sap esquivar el caràcter episòdic i aconsegueix una unitat de to i continguts, ja anunciats en un magnífic pròleg.

Sorprèn el to optimista i gens sarcàstic d'aquest treball, que realitza un apropament realista, delicat i humà a uns personatges que resulten molt entranyables fins i tot en les seves inseguretats i defectes. La brillant direcció d'actors té la seva rèplica en unes interpretacions encertadíssimes, amb gestos subtils i enginyosos, amb diàlegs ràpids i intel•ligents en la seva elegant ironia. Cada personatge respira frescor i espontaneïtat, i un fons que captiva a l’espectador que de vegades sent empatia amb les seves debilitats i disgustos, i altres amb les ganes d'ajudar i de tirar endavant. Que tots vulguem tenir amics com el matrimoni protagonista o que Katie resulti simpàtica i atractiva no és difícil, però que la carregosa i histèrica Mary se'ns faci propera i afectuosa, és quelcom que és a l'abast de pocs... i Leigh i una magistral Lesley Manville ho aconsegueixen.

Si el pròleg mostrava les dificultats per conversar quan una de les persones no dóna facilitats, si en els primers passos de la "primavera" Mary feia gala d'un egocentrisme patològic, si l'antològica escena en la qual Mary i Katie es coneixen revela la doble actitud a la vida, llavors l'extraordinari desenllaç ve a ser la guinda d’aquesta gran pel•lícula, mostra de que cada persona té el seu lloc en el món i que ningú sobra. Una obra mestra plena de sensibilitat i senzillesa per a una realitat complexa i tragicòmica.