Honor samurai

Japó, 1844. El malvat Lord Naritsugu Matsudaira (Goro Inagaki) amenaça la pau amb el seu sadisme i crueltat. Capturar-lo serà la missió secreta i fonamental de Shinzaemon Shimada (Koji Yakusho). L’imbatible Takashi Miike ens ofereix una de les seves pel·ícules més peculiars, "13 assassins", espectacular, sanguinària i divertida adaptació del clàssic homònim de 1963. Aquesta monumental producció arriba, a més, en un moment en què el seu missatge està més actiu que mai, atesa la immoralitat i deixadesa amb què les institucions governamentals de bona part del món ens tracten com a poble.

«La justícia del Shogun és noble per la voluntat del cel». Ens referim a aquest jidaigeki (peça d’època medieval nipona) que surt de les pautes habituals del cineasta, en aquesta ocasió una faula franca i transgressora sobre el dret dels ciutadans lliures a lluitar contra la injustícia dels seus governants. Miike desplega el disseny de producció més sensacional de la seva voluminosa filmografia (al voltant de 80 títols) per proposar un fastuós, hipnòtic i violent viatge a una era en què la radical fermesa dels samurais i els seus senyors domina una història plena de conceptes relatius a la justícia, l'amor, la lleialtat i la rectitud necessària per sacrificar la vida ─ amb un total menyspreu a la mort ─ en nom del bé comú.

Estructurada en tres parts clarament diferenciades, la pel·ícula es pren el seu temps per avançar, amb un ritme que no aprofundeix excessivament en les personalitats dels seus totèmics protagonistes, i que en realitat conformen un sol esperit; assolit a l'últim terç de la història. El director dilata una tremenda batalla que esclata al llarg de gairebé cinquanta minuts a la retina de l'espectador: un aclaparador, cafre i visceral enfrontament sorollosament presentat, orquestrat i planificat que remata una producció valent, constant, impertorbable en forma i fons. I després de la projecció, un pensament que ressona a la memòria: aquests tretze assassins som tots nosaltres.